Tranquil·la, mama

Som tots a casa, però el pare es canvia de roba perquè ha d’anar a comprar quatre coses. En Pol és al sofà amb sa mare. Quan veu son pare li demana:
—On vas?
—A comprar quatre coses.
—Ah, vale.
Es mira sa mare i li diu:
—Tranquil·la, mama, només va a comprar.

No ploraré

Son pare i sa mare han de marxar a una reunió. En Pol queda amb la tiíta Vicky:
—Bé, Pol, ara hem de marxar, però tornarem aviat.
En Pol se’ls mira i diu:
—No ploraré.
[Perquè quedi ben clar.]

Conversa telefònica

Avui l’abuelo fa anys. La mare proposa an Pol trucar-li per felicitar-lo. Marca el número i li passa l’aparell an Pol. Comença a fer senyal, no contesten, no contesten, no contesten i salta una veu enregistrada femenina proposant de deixar un missatge a la bústia de veu. En Pol se l’escolta una estona i, quan la senyora automàtica fa una pausa li diu: «Sí, senyora, vale, vale, però abuelo on és?»