En Pol i sos pares sopen. En Pol parla mentre sopa. Parla tant que s’allarga molt el lapse entre mos i mos. Sa mare, de tant en tant, punxa una mica de lletuga i l’ofereix estàtica davant de la boca den Pol. En Pol continua enraonant. La mare aguanta la forqueta davant den Pol. En Pol no l’agafa i continua xerrant. La lletuga no desisteix. En Pol no l’agafa. Al final, en Pol fa una pausa. Mira la lletuga. Mira la mare. I, aixecant els palmells cap amunt, diu:
—És que... estava pensant amb la boca.
[I com vols que mengi, mama!]
25 de febrer 2009
23 de febrer 2009
Pirata
En Pol es va disfressar divendres passat, de pirata. Per què? Perquè era Carmentoltes, o Carmestoltes o fins i tot Carmestortes.
16 de febrer 2009
No, la mare no pesca gaire, no
[A la tele anuncien un 30 minuts que tracta sobre els maldecaps dels metges de família i la saturació de pacients. En Pol seu al sofà al costat de la mare. Acaba l’anunci i en Pol es gira cap a la mare.]
—Mama tú també tens «pescants» al teu treball?
—Sí, Pol, també tinc pacients.
—Mama tú també tens «pescants» al teu treball?
—Sí, Pol, també tinc pacients.
06 de febrer 2009
Malaltia, tele i roncs
En Pol, tot i la tos i el malestar, s’ha aixecat content. El pare i la mare parlen per telèfon i la veu den Pol s’escola pel fons: canta. Al cap d’una estona s’acosta a la mare i, després de jugar una estona —un hipopòtam prova de menjar-se sa mare i en Pol la defensa— i saludar el pare, deixa anar una petició: «Vull veure tele».
Al cap d’una estona en Pol mira les tres bessones. En una escena, hi ha un mostre que dorm. Ronca. En Pol mira sa mare i diu:
—Què fa aquest monstre? Ronca? Com el meu papa?
[Genial]
Al cap d’una estona en Pol mira les tres bessones. En una escena, hi ha un mostre que dorm. Ronca. En Pol mira sa mare i diu:
—Què fa aquest monstre? Ronca? Com el meu papa?
[Genial]
05 de febrer 2009
Fotudet
En Pol està ben fotudet, amb bronquitis i otitis. I com que els tests s’assemblen a les olles, per a la qüestió de la febre ha decidit assemblar-se a l’olla pare i és febrós.
En Pol està ben aixafat, té febre (fregant els quaranta), és al sofà, estirat. Son pare el mira:
—Pol, vols dormir?
—No, només vull descansar.
I tanca els ulls. I descansa.
En Pol està ben aixafat, té febre (fregant els quaranta), és al sofà, estirat. Son pare el mira:
—Pol, vols dormir?
—No, només vull descansar.
I tanca els ulls. I descansa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)