25 de febrer 2009

El pensament i la paraula

En Pol i sos pares sopen. En Pol parla mentre sopa. Parla tant que s’allarga molt el lapse entre mos i mos. Sa mare, de tant en tant, punxa una mica de lletuga i l’ofereix estàtica davant de la boca den Pol. En Pol continua enraonant. La mare aguanta la forqueta davant den Pol. En Pol no l’agafa i continua xerrant. La lletuga no desisteix. En Pol no l’agafa. Al final, en Pol fa una pausa. Mira la lletuga. Mira la mare. I, aixecant els palmells cap amunt, diu:

—És que... estava pensant amb la boca.

[I com vols que mengi, mama!]

23 de febrer 2009

Pirata

En Pol es va disfressar divendres passat, de pirata. Per què? Perquè era Carmentoltes, o Carmestoltes o fins i tot Carmestortes.

16 de febrer 2009

No, la mare no pesca gaire, no

[A la tele anuncien un 30 minuts que tracta sobre els maldecaps dels metges de família i la saturació de pacients. En Pol seu al sofà al costat de la mare. Acaba l’anunci i en Pol es gira cap a la mare.]
—Mama tú també tens «pescants» al teu treball?
—Sí, Pol, també tinc pacients.

06 de febrer 2009

Malaltia, tele i roncs

En Pol, tot i la tos i el malestar, s’ha aixecat content. El pare i la mare parlen per telèfon i la veu den Pol s’escola pel fons: canta. Al cap d’una estona s’acosta a la mare i, després de jugar una estona —un hipopòtam prova de menjar-se sa mare i en Pol la defensa— i saludar el pare, deixa anar una petició: «Vull veure tele».

Al cap d’una estona en Pol mira les tres bessones. En una escena, hi ha un mostre que dorm. Ronca. En Pol mira sa mare i diu:
—Què fa aquest monstre? Ronca? Com el meu papa?

[Genial]

05 de febrer 2009

Fotudet

En Pol està ben fotudet, amb bronquitis i otitis. I com que els tests s’assemblen a les olles, per a la qüestió de la febre ha decidit assemblar-se a l’olla pare i és febrós.

En Pol està ben aixafat, té febre (fregant els quaranta), és al sofà, estirat. Son pare el mira:
—Pol, vols dormir?
—No, només vull descansar.

I tanca els ulls. I descansa.