En Pol relata el seu dia a l’escola. Entre altres coses, un company l’ha tirat a terra. Dues vegades! remarca. I s’ha fet mal. Perquè aquell noi estava emputxant tothom. I a ell l’ha tirat dues vegades. Així ho relata.
I sentencia:
—I no ho ha fet sense voler, no, ho ha fet amb voler!
28 d’abril 2009
Els tests s’assemblen a les olles
[Són les vuit del matí. Dimarts]
—Va, Pol, que ja és hora d’aixecar-se.
—És que no puc.
—Va, que hem d’anar a escola.
—És que em costa, com a vosaltres.
[Doncs, això, els tests s’assemblen a les olles.]
—Va, Pol, que ja és hora d’aixecar-se.
—És que no puc.
—Va, que hem d’anar a escola.
—És que em costa, com a vosaltres.
[Doncs, això, els tests s’assemblen a les olles.]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)