tag:blogger.com,1999:blog-108109432012-02-05T19:36:50.283+01:00Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.comBlogger1541100tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-37682875611882974622010-03-09T02:12:00.004+01:002010-03-09T02:24:09.776+01:00

Tot i la febre, no li ho podíem negar... En Pol (i son pare, per descomptat) han xalat amb la neu de la terrassa de ca seva.

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-33210262009010652962009-06-15T10:29:00.006+02:002010-08-03T10:41:52.656+02:00

En Pol amb els quatre anys d'experiència que ja arrossega ha arribat a un nivell de coneixement superior. Tant és això que cada vegada que li fan cap comentari contesta, simplement «Ja ho sé», amb un el to d’aquell que torna a sentir allò que li han repetit tantes vegades.Encara que la padrina li digui:—Saps, Pol, quan era petita a aquesta flor li dèiem pipiripiu.La resposta den Pol no pot ser

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-91712692320675106172009-06-08T20:34:00.005+02:002009-07-06T00:10:57.332+02:00

El pare den Pol avui ha rebut una lliçó d’experiència. En Pol mira son pare, que menja xiclet. Li demana que faci un globus. El pare li diu an Pol que no sap si se’n sortirà, perquè el xiclet és molt petit i ell no en té gaire traça.Al cap d’una estona en Pol també menja xiclet. S’acosta al pare i li diu:—Amb dos xiclets a la boca és més fàcil. Si menges un altre xiclet, el xiclet de la boca es

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-31500207476584353312009-05-17T17:54:00.004+02:002009-07-05T23:25:25.594+02:00

Sense saber-ho, en Pol ha fet de son pare el pare més feliç del món. Senzillament fent una pregunta innocent. Una pregunta que son pare també solia formular més de trenta anys enrere:—Avui és demà?[La resposta de la padrina: sí, avui és demà d'ahir.]

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-33391883585232470792009-05-12T00:22:00.002+02:002009-07-06T18:33:53.259+02:00

En Pol des de l’aniversari té bicicleta nova. Nova i grossa. I amb rodetes. I casc. Volta per Molins amb prudència. Per la vorera o, bàsicament, pel passeig del Terraplè. S’atura davant dels passos de vianants i espera que els seus pares li diguin si ve cap cotxe i si pot passar.Un dia, fan la volta més grossa i arriben fins al carrer Major, a la part del carrer Major que és per a vianants.

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-18069284561273172362009-04-28T22:54:00.004+02:002009-07-03T04:07:32.573+02:00

En Pol relata el seu dia a l’escola. Entre altres coses, un company l’ha tirat a terra. Dues vegades! remarca. I s’ha fet mal. Perquè aquell noi estava emputxant tothom. I a ell l’ha tirat dues vegades. Així ho relata.I sentencia:—I no ho ha fet sense voler, no, ho ha fet amb voler!

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-65445540716496077372009-04-28T11:00:00.002+02:002009-04-28T11:02:47.185+02:00

[Són les vuit del matí. Dimarts]—Va, Pol, que ja és hora d’aixecar-se.—És que no puc.—Va, que hem d’anar a escola.—És que em costa, com a vosaltres.[Doncs, això, els tests s’assemblen a les olles.]

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-2681368647523415542009-03-25T10:27:00.002+01:002009-03-25T10:36:17.677+01:00

En Pol i son pare van cap a escola. En Pol en passar pel costat del lloc on va caure l’altre dia, li ho conta al pare, perquè no hi era:—L’altre dia, quan vaig sortir de l’escola, amb aquestes pinyes vaig rabadalar i vaig caure. És que vaig trepitjar les pinyes i vaig rolololar i em vaig fer pupa.I en Pol mostra l’esparadrap de colors per demostrar que el relat és vera.

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-64887751278041379162009-03-18T13:33:00.002+01:002009-03-18T13:37:39.113+01:00

—Mama, fem un tracte: posa’m el termòtreme; si no tinc febre, sortim; si tinc febre ens quedem a casa.[Sí. Un altre pic amb febre.]

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-16527700170958867652009-03-06T21:08:00.002+01:002009-03-06T21:10:54.753+01:00

En Pol torna a estar fotut: cagondena d’hivern! Tossina i febre. I cada dos per tres li hem de comprovar la febre amb el termòtreme.[Mira que és mal de dir.]

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-19244398023378274082009-03-02T23:42:00.001+01:002009-03-02T23:44:06.305+01:00

―Mama, com s’ho fan les pupes per a fer mal?

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-72335098395879532142009-02-25T01:05:00.003+01:002009-02-25T01:13:36.469+01:00

En Pol i sos pares sopen. En Pol parla mentre sopa. Parla tant que s’allarga molt el lapse entre mos i mos. Sa mare, de tant en tant, punxa una mica de lletuga i l’ofereix estàtica davant de la boca den Pol. En Pol continua enraonant. La mare aguanta la forqueta davant den Pol. En Pol no l’agafa i continua xerrant. La lletuga no desisteix. En Pol no l’agafa. Al final, en Pol fa una pausa. Mira la

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-976187510224057272009-02-23T13:40:00.001+01:002009-02-23T13:42:33.589+01:00

En Pol es va disfressar divendres passat, de pirata. Per què? Perquè era Carmentoltes, o Carmestoltes o fins i tot Carmestortes.

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-54076222189928031022009-02-16T21:52:00.005+01:002009-02-16T22:37:50.799+01:00

[A la tele anuncien un 30 minuts que tracta sobre els maldecaps dels metges de família i la saturació de pacients. En Pol seu al sofà al costat de la mare. Acaba l’anunci i en Pol es gira cap a la mare.]—Mama tú també tens «pescants» al teu treball?—Sí, Pol, també tinc pacients.

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-3720114021411954542009-02-06T11:18:00.005+01:002009-02-06T11:35:50.050+01:00

En Pol, tot i la tos i el malestar, s’ha aixecat content. El pare i la mare parlen per telèfon i la veu den Pol s’escola pel fons: canta. Al cap d’una estona s’acosta a la mare i, després de jugar una estona —un hipopòtam prova de menjar-se sa mare i en Pol la defensa— i saludar el pare, deixa anar una petició: «Vull veure tele».Al cap d’una estona en Pol mira les tres bessones. En una escena, hi

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-52290863904434935622009-02-05T23:00:00.000+01:002009-02-06T11:17:45.619+01:00

En Pol està ben fotudet, amb bronquitis i otitis. I com que els tests s’assemblen a les olles, per a la qüestió de la febre ha decidit assemblar-se a l’olla pare i és febrós.En Pol està ben aixafat, té febre (fregant els quaranta), és al sofà, estirat. Son pare el mira:—Pol, vols dormir?—No, només vull descansar.I tanca els ulls. I descansa.

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-71541694161392659052009-01-14T12:22:00.006+01:002009-02-02T14:45:32.447+01:00

El sol ha tornat a treure el cap i en sortir de l’escola encara hi és. En Pol, juntament amb unes quantes companyes de classe, enfila el camí cap al parc: s’han d’aprofitar els moments sense pluja.En un moment determinat, en coincideixen quatre prop dels engronsadors. En comptes de barallar-se per veure qui hi puja i qui no, una decideix que engronsa una de les companyes. En Pol, que ha cedit el

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-34300403889895148902009-01-12T22:46:00.003+01:002009-01-13T08:59:44.023+01:00

Avui, en Pol i son pare li han regalat a la mare una posta de sol sobre la mar pel seu trenta-cinquè aniversari.

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-11074412180844583742008-12-24T11:27:00.002+01:002008-12-24T11:30:35.271+01:00

En Pol fa una pregunta senzilla i planera:—I n’hi haurà per a tothom i tothoma?[Maleïda escola!]

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-5454362904755265372008-12-18T00:11:00.004+01:002008-12-18T00:27:09.594+01:00

[Antecedents]Diumenge passat en Pol va assistir al seu primer concert de Nou Romancer, a Vilafranca del Penedès. Allà va poder veure el seu oncle Tolo tocant els tambors.Avui en Pol, en arribar d’escola i després de berenar, ha entrat a l’habitació de jugar, ha agafat dos cistells de tela que té penjats per guardar-hi coses, els ha posat cap per avall al costat del pianet i s’ha assegut al

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-38385070550632105132008-12-04T01:07:00.000+01:002008-12-04T01:08:15.530+01:00

Doncs, s’ha acabat. Només queda per fer el reportatge final.

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-83339000370021353612008-12-02T20:57:00.002+01:002008-12-02T21:03:14.823+01:00

En Pol, sa mare i son pare són al llit. Dormen. En Pol es remou, remuga, s’incorpora i diu, amb veu queixosa:―Vull posar lo blanc a l’ensaïmada…Cau, i es torna a adormir.

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-30537678049939000282008-12-02T17:05:00.002+01:002008-12-02T21:23:49.734+01:00

En Pol ha tengut uns quants dies de postoperatori. A l’hora de pixar no hi ha hagut gaires problemes. Els conflictes més grossos venien en el moment de fer les cures; bàsicament per por que li fessin mal ―«No, que em faràs mal, t’ho demano per favor».Al final, però, la cosa va anar millorant ràpidament. Fins al punt que no té cap problema de parlar-ne:[En Pol i sa mare van pel carrer, i de cop

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-21076496672854756632008-12-02T16:41:00.004+01:002008-12-02T21:12:47.575+01:00

En Pol menja un entrepà. L’entrepà, de pernil dolç, l’hi ha fet la mare amb una barra de pa gallec. El pa és flonjo i la crosta, a bocins, està ben enfarinada.En Pol mossega l’entrepà, mira el pare, mira el pa, mastega, torna a mirar el pare i, assenyalant un bocí de crosta ben enfarinat diu:—Mira, papa, gairebé s’ha fet ensaïmada.

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-32128809703912687432008-11-28T16:44:00.002+01:002008-12-02T21:11:33.638+01:00

En Pol ha passat per una mala experiència. En Pol ha passat per la sala d’operacions: fimosi. El dia de la intervenció en Pol va anar preparat a l’hospital, perquè n’havien parlat molt a casa. Li ho havien explicat tot el pare i la mare.Quan s’acostava l’hora de l’operació, allà, esperant per entrar, ja eren massa hores de dejú i sense poder beure ni aigua, i tota la serenor se’n va anar. Va

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-53411694978169669642008-11-18T00:26:00.006+01:002008-12-02T21:08:43.332+01:00

El cap de setmana del 15 i 16 de novembre en Pol va anar per primera vegada de colònies. Hi ha anat amb el pare i la mare... i una porronada més de nins, nines, pares i mares de l’escola. Tots a la Pobla de Lillet (Berguedà).La casa de colònies tenia coses bones i no tan bones. Una cosa que tenia, però, eren els lavabos en un edifici annex, separat de la resta. En un viatge a cuita-corrents fins

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-61325868117174272842008-11-09T00:39:00.004+01:002008-11-27T16:54:39.363+01:00

En Pol ja té una mare metge amb plaça laboral pròpia (triada). Quan es passin tots els tràmits burocràtics pertinents a la fi podrà tenir una mare metge funcionària de l’ICS.En Pol felicitant les felices doctores Moya i Moreno

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-57913317389022719372008-11-06T22:18:00.003+01:002008-11-07T01:11:44.172+01:00

Avui en Pol s’ha manifestat partidari de la no-discriminació de gènere en el llenguatge. Amb un mes i mig a l’escola ja ha pres consciència de la diferència i no vol que les generalitzacions puguin emmascarar el gènere i el sexe.—Pol, què hi fas aquí. Ets un trapella!—No, papa, no sóc cap trapella.—No?—Sóc un trapell, papa, que sóc un nen.

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-29388238753097671962008-11-05T20:17:00.004+01:002008-11-07T01:17:24.335+01:00

[Situació: en Pol i sa mare són al cotxe: la mare condueix i en Pol seu darrere a la seva cadireta. Tornen de cal metge. Sona el telèfon mòbil de la mare, és l’abuelo Ramón. Despenja i diu:—No puc parlar, que estic conduint.En Pol salta de seguida:—Mare, jo sí que puc parlar, perquè no estic conduint.La mare li dóna el telèfon i en Pol relata a l’abuelo Ramón la visita a cal metge fil per randa.

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-70787876590463869632008-11-01T00:18:00.006+01:002008-11-07T19:33:35.934+01:00

En Pol és amb la mare, i duu en Nono a la mà. De cop, aixeca el cap:—Ara tens la panxa plena? —No, Pol.—Quan tinguis la panxa plena d’un nen, jo li donaré en Nono i el cuidaré. I si el tira enterra l’hi recolliré. La mare, al·lucinada.

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-31253300420041503482008-11-01T00:17:00.004+01:002008-11-07T01:24:24.913+01:00

En Pol no duu calcetins. Li agrada molt anar descalç. Son pare li diu que com a mínim s’ha de posar calcetins, que ja no fa calor. En Pol hi accedeix. Van al calaix dels calcetins i, com que només els ha de sur per casa, n’agafa uns de granats amb rombes rosa —donació desinteressada de la veïnada, padrina de bessones.—Aquests mitjons són de nena.—Ah, sí?—Sí.—I que no ets una nena, tu?—No.—Per què

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-8059274537339944702008-10-23T12:52:00.007+02:002008-11-08T04:21:02.496+01:00

Una de les coses que va heretar el pare den Pol del seu pare és el costum de baixar sempre per l’escala en lloc de fer servir l’ascensor. En Pol sembla que vol començar a seguir els passos del pare i, cada vegada més, decideix que vol baixar per l’escala.L’altre dia, en Pol i el pare varen sortir de casa, i de dret se’n va anar cap a l’escala en comptes d’aturar-se davant l’ascensor: «Per l’

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-34738476507392726142008-10-20T00:22:00.007+02:002008-11-10T00:53:40.494+01:00

La matinada de dilluns hi va haver moguda.Cap a les cinc i mitja de la matinada. El pare den Pol, que dormia a l’habitació den Pol, va sentir en Pol —que dormia al sofà del menjador amb la mare— com cridava: «Xavier» ben fort. De fet, el pare, que dorm com una soca, es va aixecar d’un bot i va sortir de l’habitació per anar a veure què passava. Quan va entrar al menjador, gairebé va xocar amb la

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-22610477728340188262008-10-16T20:25:00.002+02:002008-10-17T00:11:50.915+02:00

En Pol ja fa un mes que fa la seva jornada a l’escola. En general no ha tengut gaires problemes d’afaptació, llevat del menjador. Li vàrem estalviar de quedar-s’hi durant els primers deu dies, però després ja s’hi ha hagut de quedar. I no li ha agradat gaire. No és com a l’escoleta. Allà dinaven a la mateixa aula, amb la tutora. Aquí van al menjador i no hi ha la tutora; hi ha gent que no coneix

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-89765401606384432352008-10-16T20:20:00.004+02:002008-10-16T20:27:26.170+02:00

—Qui és?—La Noèlia.—Que hi jugues, a l’escola.—Sí, i amb el Martí.—I amb qui més?—Amb el Ricard. I el Lisandro.—I amb en Guillem)—Sí, bé no, perquè està malalt.—Ah, avui està malalt. Vaja. I amb qui més jugues.—Doncs, doncs. no ho sé. És que no tinc memòria, papa, no tinc memòria.[Doncs si que estam ben arreglats!]

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-64248143953857105372008-10-14T00:12:00.003+02:002008-10-14T00:15:08.284+02:00

Dia 19[Cada dia va més a poc a poc.]

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-5867483504061324502008-10-14T00:11:00.001+02:002008-10-14T00:12:26.709+02:00

Dia 18

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-46053601538920013062008-10-14T00:07:00.001+02:002008-10-14T00:10:37.483+02:00

Dia 17

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-59277150399798537332008-10-13T23:17:00.002+02:002008-10-14T00:07:50.684+02:00

Dia 16

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-78332449325302701302008-10-08T00:27:00.002+02:002008-10-08T00:29:49.691+02:00

Dia 15

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-71987912869512902202008-10-08T00:22:00.004+02:002008-10-08T00:27:12.571+02:00

Dia 14

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-65784470833798691592008-10-07T23:52:00.001+02:002008-10-08T00:21:53.176+02:00

Dia 13

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-14638878137541739262008-10-05T18:29:00.004+02:002008-10-05T18:39:58.442+02:00

En Pol i tots els seus companys d’escola varen tenir festa major divendres passat. Avui ens recordava tot el que hi va haver.—Hi va venir una gallina [de cartó], i un gegant...—I els diables, també —afegeix la mare—.—Sí, els diables i les sardines.—Les sardines, quines sardines? —demanen amb sorpresa el pare i la mare—.—Sí, allò dels avis i les àvies, que ballen.[El pare i la mare esclaten a

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-53143417303046026742008-10-03T00:42:00.001+02:002008-10-03T00:44:44.773+02:00

Dia 12

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-79129520576239420662008-10-03T00:38:00.002+02:002008-10-03T00:42:08.772+02:00

Dia 11Es nota que ha passat el guixaire?

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-7259610384225476972008-10-03T00:35:00.001+02:002008-10-03T00:37:24.316+02:00

En Pol també contribueix al caos general.

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-35850641891976769062008-10-03T00:29:00.003+02:002008-10-03T00:37:57.772+02:00

Dia 10

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-83796443813850171232008-10-03T00:23:00.004+02:002008-10-03T00:28:48.930+02:00

Dia 9

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-74123563613117148532008-10-03T00:17:00.001+02:002008-10-03T00:22:45.836+02:00

[En Pol arriba d’escola. Al carrer hi ha la pastera del guixaire, sacs de runa i guies per al pladur.]—Ui!, això és de les paletes.[Sí això és de les paletes. I la pols, també.]

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-2965078549795464092008-10-03T00:09:00.006+02:002008-10-03T00:17:10.940+02:00

Dia 8

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-9992315333900079932008-10-02T19:31:00.007+02:002008-10-03T00:09:14.643+02:00

Dia 7

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-52963210728133503682008-09-25T00:01:00.007+02:002008-09-26T12:06:48.968+02:00

Dia 6

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-58274019476196134482008-09-24T23:41:00.004+02:002008-09-25T00:04:52.643+02:00

Dia 5

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-88959339556952782382008-09-20T03:01:00.002+02:002008-09-22T01:18:25.531+02:00

En Pol ha acabat de sopar. Ja comença a aixecar el cul de la cadira quan li recordam que queden les postres. Després d’escoltar tota l’oferta gastronòmica, decideix quedar-se amb la magrana.La mare comença a desgranar la magrana. En Pol, impacient, comença a agafar les primeres granes. Com que la magrana estava xapada, aquestes primeres granes estan molt resseques, i això provoca l’intercanvi

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-21840985106639972782008-09-20T02:47:00.001+02:002008-09-20T02:48:51.971+02:00

Ja ho diuen, que tot s’aferra. Si hi ha alguna manera de donar una resposta afirmativa que sigui característica de la mare den Pol aquesta només pot ser «I tant». Com es pot imaginar, la resposta apareix molt sovint en les converses entre en Pol i sa mare:—Mama, me’n poses més?—I tant...[...]—Mama, vens a l’habitació de jugar?—I tant.[...]És clar que aquesta expressió no podia quedar reservada

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-49771711177331602342008-09-19T19:25:00.000+02:002008-09-19T19:21:27.276+02:00

Dia 4

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-18261563741585685042008-09-19T18:50:00.006+02:002008-09-19T19:09:23.185+02:00

Dia 3

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-79700488725227897932008-09-19T18:27:00.000+02:002008-09-19T18:54:49.170+02:00

Dia 2

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-16279737163082024712008-09-19T18:25:00.011+02:002008-09-19T18:53:56.234+02:00

Dia 1

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-56426892607176480382008-09-18T00:00:00.009+02:002008-10-09T10:54:06.673+02:00

En Pol ja torna a dormir a la seva habitació. En Pol ha deixat el llit del pare i de la mare. I el pare i la mare, també l’han deixat.En Pol ha consentit a deixar dormir el pare i la mare a la seva habitació, Tot i que quan li ho vam comunicar —que durant un temps hauríem de dormir tots a la seva habitació— ens va dir, claramemt: «No sus deixaré dormir a la meva habitació».Al final ens hi deixa

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-68105879112987737452008-09-16T00:20:00.003+02:002008-09-18T10:18:01.850+02:00

«Ho sento, no puc fer ni cap ideia sen(s) aigua.»No fa falta afegir-hi res més, no?

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-86851776231646550242008-09-15T23:35:00.003+02:002008-09-16T00:05:49.995+02:00

En Pol és petit, bé un petit que s’ha fet gran, i que se n’hi fa cada dia més. A banda de jugar o de legir contes o de mirar dibuixos, an Pol li agrada fer feina. Quan el pare o la mare estan ficats en qualque remenat, en Pol ben aviat s’hi vol afegir; llevat que el pare hagi de fer soroll amb la màquina de fer forats: llavors no va de feines.Quan hi ha feina ell s’hi aferra, i mira la mare o el

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-5144175484869741352008-09-15T23:30:00.000+02:002008-09-15T23:27:09.093+02:00

Segons en Pol: si voleu travessar el carrer, haureu d’esperar que us donin pas els «fermassos».

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-39071355818574674282008-09-15T23:11:00.002+02:002008-09-15T23:26:03.288+02:00

En Pol avui s’ha estrenat a l’escola dels grans. Ell ja tenia molt clar que enguany no tornaria al Molí, que era la &laqup;meva escola que ja s’ha acabat». Sabia que aquest curs aniria a l’escola dels grans. Avui hi ha començat. Bé, de fet l’altre dia hi vàrem anar tots tres una estona per començar a familiaritzar-se amb l’aula i la mestra, na Patrícia. Avui, doncs, hi hem anat (aquesta vegada

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-66830394563455189052008-09-11T02:16:00.013+02:002008-09-11T02:50:56.314+02:00

«Amor e temor se covén contra desamor e menyspreament; e per aysò, covenc que cavayler, per noblea de coratge e de bonas custumes e per la honor tan alta e tan gran la qual li és feta per elecció, e per cavayl e per armes, fos amat e temut per les gents; e que per la amor retornàs caritat e ensenyament, e per la temor retornàs veritat e justícia.»Ramon Llull, Llibre de l’ordre de cavalleria[Amb

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-88423293791633094192008-09-11T00:29:00.006+02:002008-09-18T10:19:14.986+02:00

Parlar no és fàcil. I quan tens tres anys, encara menys. En Pol no té gaires peculiaritats a l’hora de xerrar: s’explica prou bé, no té problemes per pronunciar els sons que, per a la seva edat, li toca pronunciar i, si té xerrera, no li costa gens contar-te un conte o demostrar-te la memòria que té dient-te allò de «Te’n recordes aquell dia que...».Potser el que més pot cridar l’atenció de la

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-4046069899358816692008-09-08T00:01:00.005+02:002008-09-08T00:59:03.758+02:00

En Pol camina, ja ho sabem. Potser no camina tant com li agradaria a la majoria de gent, però ho fa de tant en tant. En Pol camina, de tant en tant, i es cansa. Quan en té prou, de caminar, es planta davant del pare o de la mare, aixeca els braços en senyal de rendició total, posa cara de pena i diu: «Va... és que em canso».En el cas de les escales, l’acció és la mateixa: plantada i obstrucció

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-6937163317026153462008-08-30T00:09:00.003+02:002008-09-08T11:51:08.368+02:00

En Pol camina. Això ja no és notícia. En Pol camina; en Pol no vol córrer. Si alguna vegada en Pol va caminant de la mà del pare i el pare té pressa, com qualsevol cames-llargues desconsiderat, el pare fa una gambada ràpida que n’obliga a fer tres an Pol sense tocar de peus a terra.Aleshores en Pol fot estrebada de la mà del pare i diu tot seriós: «Ho!, no vull córrer».I el pare mira en Pol.

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-2698030967005174712008-07-23T22:06:00.002+02:002008-09-08T00:01:23.032+02:00

La mare té feines diverses i el pare i en Pol volten per Gràcia. Per sort la calor és suportable. En Pol va ben còmode a becoll de son pare. El pare va trescant quan veu una fàbrica de roba. Cartells de botiga i de rebaixes atreuen les passes del pare.—On anem?—Mira, entrarem aquí per veure si trobam res per comprar.—D’acord.Pujam unes escales i ens dirigim cap a la botiga. En entrar-hi començam

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-41425511004889001252008-07-22T23:57:00.000+02:002008-07-25T00:05:39.793+02:00

Horabaixa de platja. Garraf. Una mica d’oratge. La família Albons Moreno deixa totes les coses a l’arena. S’estèn una tovallola i un pareo. El papa i la mama s’estiren. En Pol buida la bossa amb tots els estris necessaris per remenar l’arena. Un moment determinat en Pol es gira i mira els pares. Els enxampa en actitud afectuosa. La mama descansant el cap damunt del papa. El papa acaronant la mama

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-8795990944891494782008-07-16T23:34:00.002+02:002008-07-16T23:42:17.616+02:00

Pol: Mira, una grua.Pare: Sí, moltes, n’hi ha.Pol: Però no es mouen, jo vull que es moguin. Va, puja a la grua perquè es mogui.Pare: Jo, no puc.Pol: Per què.Pare: Perquè no sé conduir grues.Pol: Nooo? I camions?Pare: Tampoc. Jo només sé conduir cotxes i motos.Pol: La mama jo crec que sap conduir camions.Pare: Si? De veritat? I, tu, que saps conduir cotxes?Pol: No.Pare: I motos?Pol: Tampoc.Pare:

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-48851935450693929902008-05-23T23:12:00.001+02:002008-06-07T22:34:17.174+02:00

Habitualment el dijous en Pol veu com son pare el ve a cercar a l’escola, perquè sa mare treballa el dijous a l’horabaixa. I cada dia que son pare el recull, el ritual sempre és el mateix. En Pol surt corrents cap a son pare, una bona aferrada de coll i la pregunta pertinent:—On és la mama?—La mama és a la feina. Ja saps que el dijous la mama fa feina a l’horabaixa.Dijous passat, però, la mare

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-44911106868414325062008-04-27T23:49:00.006+02:002008-04-27T23:59:03.200+02:00

Avui en Pol ha fet una bona passejada pel bosc.Mostra un mapa més gran>

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-65594088488260851262008-04-21T22:44:00.003+02:002008-04-21T23:05:07.884+02:00

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-36431139233308271102008-04-18T01:15:00.000+02:002008-04-19T01:35:20.333+02:00

Quan en fa alguna de grossa o de no tan grossa, en Pol mira son pare i sa mare i diu:—No passa res, no passa res.

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-7404357757174906582008-04-10T00:28:00.001+02:002008-04-19T02:34:25.119+02:00

L’altre dia de pagès (perquè fa molt de temps que no escrivim res)...Acabats de sopar. En Pol i sa mare s’aixequen de taula per anar a posar el pijama, mirar qualque conte i anar a dormir. Son pare den Pol queda a la cuina per separar la carn del pollastre i la mitja gallina que havien posat a bullir per fer croquetes. En Pol se’l mira. Mira sa mare i li demana:—Què fa el papa?—Prepara la carn.—

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-11385136602844668192008-03-18T11:57:00.007+01:002008-04-19T01:15:24.972+02:00

Som tots a casa, però el pare es canvia de roba perquè ha d’anar a comprar quatre coses. En Pol és al sofà amb sa mare. Quan veu son pare li demana:—On vas?—A comprar quatre coses.—Ah, vale.Es mira sa mare i li diu:—Tranquil·la, mama, només va a comprar.

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-86319880896092440002008-03-18T11:56:00.003+01:002008-04-20T23:39:04.571+02:00

Son pare i sa mare han de marxar a una reunió. En Pol queda amb la tiíta Vicky:—Bé, Pol, ara hem de marxar, però tornarem aviat.En Pol se’ls mira i diu:—No ploraré.[Perquè quedi ben clar.]

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-80555502003921519702008-03-06T22:53:00.002+01:002008-03-06T22:58:18.247+01:00

Avui l’abuelo fa anys. La mare proposa an Pol trucar-li per felicitar-lo. Marca el número i li passa l’aparell an Pol. Comença a fer senyal, no contesten, no contesten, no contesten i salta una veu enregistrada femenina proposant de deixar un missatge a la bústia de veu. En Pol se l’escolta una estona i, quan la senyora automàtica fa una pausa li diu: «Sí, senyora, vale, vale, però abuelo on és?»

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-35086791785720213852008-02-25T19:50:00.002+01:002008-02-25T19:57:18.712+01:00

El pare acaba d’arribar a casa. En Pol està ben content i el rep amb una besada i li explica què ha fet avui a l’escola. En un moment el pare, que encara duu la roba de carrer —una samarreta blava nova i els texans— diu: «Un moment, Pol, que m’he de canviar de robar». En Pol se’l mira i ràpidament respon: «Noo, aquetta blava é molt xula».

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-71682744003805593702008-02-17T08:51:00.003+01:002008-04-19T01:04:25.134+02:00

Escena: la mare i en Pol són al lavabo un vespre. És l’hora de posar el pijama. La mare cerca el pot de la crema hidratant i recorda que l'ha deixat a l'habitació den Pol. S'aixeca i li diu an Pol:—Espera't, un moment, ara torno.En Pol es pensa que sa mare va a cercar el pijama a la calaixera, però veu que és allà. Quan sa mare ja ha sortit del lavabo, en Pol comença a cridar:—Mama, pijama é aquí

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-28186671124098464722008-02-07T09:06:00.000+01:002008-02-07T09:14:18.847+01:00

D’ençà que la tata Maria va ser per aquí, en Pol ha adoptat uns usos curiosos de l’article salat que criden molt l’atenció. D’una banda, com que l’article personal femení continental és la en comptes de na, en Pol fa una petita adaptació i ara li ha agafat per dir coses com ara sa Maria o sa Laia.El més divertit, però, és la manera com ha transformat la seqüència l’altre, que ha passat a ser sa

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-71351943373390268352008-02-06T23:47:00.000+01:002008-02-06T23:54:07.512+01:00

L’altre dia de pagès érem al sofà, davant la televisió. La mare i el pare xerraven mentre en Pol intentava mirar el que feien. De cop va semblar que en Pol feia una proclama exigint més diàleg per solucionar els problemes d’aquest món: «Que parlin més! Que parlin més!»De fet, però, únicament demanava que apujàssim el volum del televisor, perquè amb tanta xerrameca no li deixàvem sentir res.

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-68975361293918342852008-02-04T23:55:00.000+01:002008-02-07T00:16:39.620+01:00

Aquest cap de setmana passat hem tengut la fira de la Candelera a Molins de Rei. En Pol l’ha viscuda plenament: a l’escoleta varen preparar la seva pròpia fira amb una paradeta per a cada classe, amb collarets de fang, punts de llibre, maraques i bombons.A més a més, ha coincidit que aquest cap de setmana, en Rodolí —la mascota de la classe den Pol, els Titelles— ha vengut a passar el cap de

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-49793415367141096852008-02-02T22:33:00.000+01:002008-02-06T23:55:20.202+01:00

En Pol ja se sap desvestir tot solet i posar-se el pijama, com es pot veure en aquestes fotos...

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-88123262357407181442008-01-28T00:17:00.000+01:002008-02-07T00:26:30.140+01:00

27 de gener de 2008. Esperam que el puguem recordar com el dia que na Rocío va aprovar les oposicions. Mentre la mare tenia recargolaments de panxa a l’examen, en Pol i son pare van anar a passejar i gaudir d’una matí de diumenge esplèndid al parc de la Ciutadella.

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-39701193373827921022008-01-13T15:43:00.000+01:002008-01-13T15:52:22.244+01:00

Avui hem recuperat la càmera web i na Marga i en Tolo han pogut veure i sentir una estona en Pol. Aprofitant aquesta recuperació, aquí teniu aquest regal.

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-16576534350281619132008-01-12T14:47:00.000+01:002008-01-16T19:59:05.506+01:00

En Pol no va de carregar pesos; a la mínima que li dónes alguna cosa un xic feixuga, ja exclama «Pesa, pesa, pesa» o un senzill «Uf, pesa molt».De vegades, quan fa tres passes, es posa tot encorbat, flexiona els genolls, deixa caure els braços i comença a panteixar; s’atura i diu «Ah, cansat».De fa un temps, algunes respostes den Pol ja no es limiten amb un sezill sí o no. Hi afegeix una mica de

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-50572231264659864282008-01-10T15:11:00.000+01:002008-01-12T15:19:19.906+01:00

Hora: vuit i poc.Situació: ens hem de vestir per anar a escola. En Pol encara és al llit amb la mare. La mare demana al papa que dugui la roba per vestir-lo. El papa va a l’habitació den Pol per agafar roba: pantalons, camiseta, calcetins i calçotets. Quan el pare torna, la mare veu la roba i diu: «Què fas, que no has vist que ja l'havia deixada preparada ahir damunt la calaixera?». Quan el pare

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-61606756519145600692008-01-09T21:08:00.000+01:002008-01-09T21:16:57.435+01:00

Avui fa quatre dies que en Pol, quan li posàvem el pijama per anar a dormir, va dir: «Bolquer, no. No fajo pipí». I, tal com ho va dir ho està fent. Sí té ganes de fer pipí sonen les alarmes però no se l’ha fet damunt cap vespre (només un dia se li varen escapar unes gotetes, però ni varen arribar als llençols).

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-74048565823777096002008-01-01T23:38:00.000+01:002008-01-01T23:42:26.008+01:00

En Pol ha rebut el nou any avui a les 10 del matí quan ha dit aquesta frase: «Tu si deixo fer non-non mica i prou.» —dirigint-se a la mare— «Tu, aixeca’t!» —dirigint-se al pare.

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-82198865722966516552007-12-29T23:45:00.000+01:002008-01-02T20:09:34.803+01:00

Quan vàrem quedar embarassats den Pol, vàrem comprar la nostra primera càmera digital: una Kikon Coolpix de 3,2 megapíxels. La càmera ens va durar escassament dos anys i a l’estiu del 2006 l’objectiu va decidir no obrir-se més. Quan vàrem anar a mirar d’adobar-la, com que havia caducat la garantia, ens varen recomanar directament que ens compréssim una altra càmera, que ens sortiria més o menys

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-42652998541964091372007-12-23T00:33:00.000+01:002008-01-02T20:10:22.451+01:00

Ara que ha acabat el primer trimestre de l’escola, podem completar el relat que començava en una notícia del 30 de setembre en què es feia un resum del mes d’adaptació.Després d’aquell inici prometedor, una gastroenteritis va trencar el camí planer que s’havia dibuixat i una setmana d’absència va fer que tot tornàs enrere. En Pol no volia anar a l’escola, plorava quan el deixàvem i quan l’anàvem

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-3315591790458532592007-11-24T22:44:00.000+01:002008-01-02T00:21:48.227+01:00

El pare i en Pol són al cotxe. El pare condueix i en Pol va darrere. El pare canvia el CD.—Tolo? [És a dir, Nou Romancer]—No, no és en Tolo.—Qui és, doncs?—Antònia Font [Sempre que sent un grup amb veu baleàrica pressuposa que és en Tolo; és a dir, Nou Romancer.]—Aah, sí. [Com si els conegués de tota la vida.]

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-31777290021427173382007-11-05T21:09:00.000+01:002007-11-05T21:10:28.509+01:00

«A papa no e’tima a mama, jo si e’timo a mama»

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-12901372973388151422007-10-31T21:36:00.000+01:002007-11-05T21:11:21.470+01:00

A trenta mesos d’edat, en Pol ha descobert a la fi el «jo».

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-34270700880446381922007-10-02T23:28:00.000+02:002007-10-03T09:20:24.404+02:00

Com comentàvem tres dies enrere, la gastroenteritis va deixar en Pol sense veure el sortir el Camell, ni els gegants vells, ni els gegants nous... Res de res. L’única cosa que va poder fer va ser anar a escoltar contes divendres a la tarda, que com es pot comprovar a les darreres fotos de l’àlbum, en va gaudir plenament.Bé, de fet, els contes és l’única cosa de la festa que enguany han pogut

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-86370630712914953512007-09-30T16:58:00.000+02:002008-01-02T00:32:38.877+01:00

Aquest mes d’estrena, en Pol entra a l’escola a les nou i mitja. Com que sa mare ha agafat vacances, durant les primeres setmanes només hi ha anat al matí fins a les dotze. Sa mare l’ha recollit a les dotze per anar a dinar a casa. El primer dia, dia 13, ja a tornat a casa cantant el «Caragol treu banya» (a la seva manera, és clar). Tot i les llàgrimes del primer moment a l’hora de deixar-lo, ben

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-54991049998539668522007-09-29T16:29:00.000+02:002007-09-29T16:58:05.966+02:00

Avui és festa major a Molins, Sant Miquel, però en Pol l’ha començada molt malament: ahir vespre va vomitar i ha esta de diarrea tota la matinada. El Camell haurà d’esperar.

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10810943.post-56119070822254457532007-09-27T00:14:00.000+02:002008-01-06T06:06:44.682+01:00

Com ja s’ha comentat abans, des del mes d’agost la llengua d’en Pol s’ha desfermat d’allò més. Tot i això, és evident que l’us del llenguatge que és capaç de fer és molt limitat. A poc a poc, el lèxic es va ampliant, l’aprenentatge de verbs es va desenvolupant i la repetició i l’aprenentatge d’expressions també es va afinant.El llenguatge ja ha passat de l’estadi de la pura identificació i

Xavierhttp://www.blogger.com/profile/01487777751035950340noreply@blogger.com0