I avui, neu

Tot i la febre, no li ho podíem negar... En Pol (i son pare, per descomptat) han xalat amb la neu de la terrassa de ca seva.

L'edat de la saviesa

En Pol amb els quatre anys d'experiència que ja arrossega ha arribat a un nivell de coneixement superior. Tant és això que cada vegada que li fan cap comentari contesta, simplement «Ja ho sé», amb un el to d’aquell que torna a sentir allò que li han repetit tantes vegades.
Encara que la padrina li digui:
—Saps, Pol, quan era petita a aquesta flor li dèiem pipiripiu.
La resposta den Pol no pot ser cap altra:
—Ja ho sé.

Dos xiclets a la boca

El pare den Pol avui ha rebut una lliçó d’experiència. En Pol mira son pare, que menja xiclet. Li demana que faci un globus. El pare li diu an Pol que no sap si se’n sortirà, perquè el xiclet és molt petit i ell no en té gaire traça.

Al cap d’una estona en Pol també menja xiclet. S’acosta al pare i li diu:

—Amb dos xiclets a la boca és més fàcil. Si menges un altre xiclet, el xiclet de la boca es fa més gros i és més millor per fer globus.

El pare den Pol se’l mira ben encantat perquè en Pol li acaba de donar la primera lliçó generada des de la seva experiència.

Avui és demà?

Sense saber-ho, en Pol ha fet de son pare el pare més feliç del món. Senzillament fent una pregunta innocent. Una pregunta que son pare també solia formular més de trenta anys enrere:

—Avui és demà?

[La resposta de la padrina: sí, avui és demà d'ahir.]

En bicicleta

En Pol des de l’aniversari té bicicleta nova. Nova i grossa. I amb rodetes. I casc. Volta per Molins amb prudència. Per la vorera o, bàsicament, pel passeig del Terraplè. S’atura davant dels passos de vianants i espera que els seus pares li diguin si ve cap cotxe i si pot passar.

Un dia, fan la volta més grossa i arriben fins al carrer Major, a la part del carrer Major que és per a vianants. Aquest dia el pare den Pol també va en bicicleta. El carrer Major és força ple de gent. Van molt a poc a poc, a velocitat de vianant. Per no molestar els vianants el pare den Pol li diu que es posi davant seu. En aquell moment davant del pare hi ha una àvia caminant al seu ritme tranquil. Havent escoltat el que li ha dit el pare, en Pol mira l’espai on s’hauria de posar, gira la mirada cap al pare i demana:

―I ara què faig amb la iaia?

[Sí, no la podem desintegrar.]

Sense voler, no

En Pol relata el seu dia a l’escola. Entre altres coses, un company l’ha tirat a terra. Dues vegades! remarca. I s’ha fet mal. Perquè aquell noi estava emputxant tothom. I a ell l’ha tirat dues vegades. Així ho relata.

I sentencia:

—I no ho ha fet sense voler, no, ho ha fet amb voler!

Els tests s’assemblen a les olles

[Són les vuit del matí. Dimarts]

—Va, Pol, que ja és hora d’aixecar-se.
—És que no puc.
—Va, que hem d’anar a escola.
—És que em costa, com a vosaltres.

[Doncs, això, els tests s’assemblen a les olles.]