Son pare i sa mare han de marxar a una reunió. En Pol queda amb la tiíta Vicky:
—Bé, Pol, ara hem de marxar, però tornarem aviat.
En Pol se’ls mira i diu:
—No ploraré.
[Perquè quedi ben clar.]
18 de març 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada