En Pol ha acabat de sopar. Ja comença a aixecar el cul de la cadira quan li recordam que queden les postres. Després d’escoltar tota l’oferta gastronòmica, decideix quedar-se amb la magrana.
La mare comença a desgranar la magrana. En Pol, impacient, comença a agafar les primeres granes. Com que la magrana estava xapada, aquestes primeres granes estan molt resseques, i això provoca l’intercanvi següent:
—No, Pol, aquest no, que està molt sec. Ara et donaré els bons.
—Els que estan mullats?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada