L’operació den Pol

En Pol ha passat per una mala experiència. En Pol ha passat per la sala d’operacions: fimosi. El dia de la intervenció en Pol va anar preparat a l’hospital, perquè n’havien parlat molt a casa. Li ho havien explicat tot el pare i la mare.

Quan s’acostava l’hora de l’operació, allà, esperant per entrar, ja eren massa hores de dejú i sense poder beure ni aigua, i tota la serenor se’n va anar. Va arribar el zelador i el pare i la mare varen haver de veure com se n’anava bramant.

Varen passar unes quantes hores i, al final, en Pol va sortir de reanimació. El pare i la mare temien el moment de veure’l pensant que es tornaria a posar a plorar en veure sa mare.

Doncs, res de res. La mare, el pare, l’abuelo, l’abuela, el tiíto i la tiíta varen quedar amb un pam de nas quan en Pol va sortir de la zona quirúrgica estirat a la seva llitera, amb la sonda endollada al braç i dient serenament: «Estic bé, mama, estic bé».