En Pol i sos pares sopen. En Pol parla mentre sopa. Parla tant que s’allarga molt el lapse entre mos i mos. Sa mare, de tant en tant, punxa una mica de lletuga i l’ofereix estàtica davant de la boca den Pol. En Pol continua enraonant. La mare aguanta la forqueta davant den Pol. En Pol no l’agafa i continua xerrant. La lletuga no desisteix. En Pol no l’agafa. Al final, en Pol fa una pausa. Mira la lletuga. Mira la mare. I, aixecant els palmells cap amunt, diu:
—És que... estava pensant amb la boca.
[I com vols que mengi, mama!]
25 de febrer 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada