El pensament i la paraula

En Pol i sos pares sopen. En Pol parla mentre sopa. Parla tant que s’allarga molt el lapse entre mos i mos. Sa mare, de tant en tant, punxa una mica de lletuga i l’ofereix estàtica davant de la boca den Pol. En Pol continua enraonant. La mare aguanta la forqueta davant den Pol. En Pol no l’agafa i continua xerrant. La lletuga no desisteix. En Pol no l’agafa. Al final, en Pol fa una pausa. Mira la lletuga. Mira la mare. I, aixecant els palmells cap amunt, diu:

—És que... estava pensant amb la boca.

[I com vols que mengi, mama!]

Pirata

En Pol es va disfressar divendres passat, de pirata. Per què? Perquè era Carmentoltes, o Carmestoltes o fins i tot Carmestortes.

No, la mare no pesca gaire, no

[A la tele anuncien un 30 minuts que tracta sobre els maldecaps dels metges de família i la saturació de pacients. En Pol seu al sofà al costat de la mare. Acaba l’anunci i en Pol es gira cap a la mare.]
—Mama tú també tens «pescants» al teu treball?
—Sí, Pol, també tinc pacients.

Malaltia, tele i roncs

En Pol, tot i la tos i el malestar, s’ha aixecat content. El pare i la mare parlen per telèfon i la veu den Pol s’escola pel fons: canta. Al cap d’una estona s’acosta a la mare i, després de jugar una estona —un hipopòtam prova de menjar-se sa mare i en Pol la defensa— i saludar el pare, deixa anar una petició: «Vull veure tele».

Al cap d’una estona en Pol mira les tres bessones. En una escena, hi ha un mostre que dorm. Ronca. En Pol mira sa mare i diu:
—Què fa aquest monstre? Ronca? Com el meu papa?

[Genial]

Fotudet

En Pol està ben fotudet, amb bronquitis i otitis. I com que els tests s’assemblen a les olles, per a la qüestió de la febre ha decidit assemblar-se a l’olla pare i és febrós.

En Pol està ben aixafat, té febre (fregant els quaranta), és al sofà, estirat. Son pare el mira:
—Pol, vols dormir?
—No, només vull descansar.

I tanca els ulls. I descansa.

Possibilisme

El sol ha tornat a treure el cap i en sortir de l’escola encara hi és. En Pol, juntament amb unes quantes companyes de classe, enfila el camí cap al parc: s’han d’aprofitar els moments sense pluja.

En un moment determinat, en coincideixen quatre prop dels engronsadors. En comptes de barallar-se per veure qui hi puja i qui no, una decideix que engronsa una de les companyes. En Pol, que ha cedit el seu engronsador a una altra companya decideix que també l’engronsa.

Al cap d’un moment, es comença a sentir la frase maleïda que pronuncia sempre l’usuari de l’engronsador: «Més fort». En Pol s’hi esforça, però l’ocupant de l’engronsador continua cridant «Més fort, més fort».

En Pol deixa d’engronsar es posa al costat de l’engronsador, mira la seva companya exigent i proclama: «Puc lo que puc!». Tot seguit torna a la feina.

«Més fort!»

Regal

Avui, en Pol i son pare li han regalat a la mare una posta de sol sobre la mar pel seu trenta-cinquè aniversari.