I que després diguin que no saben res

Habitualment el dijous en Pol veu com son pare el ve a cercar a l’escola, perquè sa mare treballa el dijous a l’horabaixa. I cada dia que son pare el recull, el ritual sempre és el mateix. En Pol surt corrents cap a son pare, una bona aferrada de coll i la pregunta pertinent:
—On és la mama?
—La mama és a la feina. Ja saps que el dijous la mama fa feina a l’horabaixa.

Dijous passat, però, la mare den Pol s’havia demanat festa i, per tant, a l’hora de recollir-lo de l’escola, en Pol va veure que compareixien tots dos. Com sempre, va sortir corrents i va anar com un coet cap al papa i la mama. Es va aferrar del coll del pare i després va passar al de la mare. Petonets, besadetes i abraçades.

Després de la salutació inicial, va agafar la cara de la mama entre les dues mans, la va girar cap a ell i li va demanar:
—Què fas tu aquí, avui?

Després n’hi ha que diuen que els infants petits no s’adonen de res i no saben ni el dia en què es troben.

23a Caminada de Molins de Rei

Avui en Pol ha fet una bona passejada pel bosc.

Mostra un mapa més gran>

I ja n’ha fet tres!

I en Pol diu...

Quan en fa alguna de grossa o de no tan grossa, en Pol mira son pare i sa mare i diu:
—No passa res, no passa res.

I tu...?

L’altre dia de pagès (perquè fa molt de temps que no escrivim res)...
Acabats de sopar. En Pol i sa mare s’aixequen de taula per anar a posar el pijama, mirar qualque conte i anar a dormir. Son pare den Pol queda a la cuina per separar la carn del pollastre i la mitja gallina que havien posat a bullir per fer croquetes. En Pol se’l mira. Mira sa mare i li demana:
—Què fa el papa?
—Prepara la carn.
—Per què?
—Per fer croquetes.
—Per què?
—Perquè en puguem menjar.
Calla una estona fins que arriben al lavabo. Quan sa mare l’asseu al banquet per desvestir-lo, en Pol la mira i diu:
—I tu, què fas?

[La feina invisible de la mare]

Tranquil·la, mama

Som tots a casa, però el pare es canvia de roba perquè ha d’anar a comprar quatre coses. En Pol és al sofà amb sa mare. Quan veu son pare li demana:
—On vas?
—A comprar quatre coses.
—Ah, vale.
Es mira sa mare i li diu:
—Tranquil·la, mama, només va a comprar.

No ploraré

Son pare i sa mare han de marxar a una reunió. En Pol queda amb la tiíta Vicky:
—Bé, Pol, ara hem de marxar, però tornarem aviat.
En Pol se’ls mira i diu:
—No ploraré.
[Perquè quedi ben clar.]