23 de maig 2008

I que després diguin que no saben res

Habitualment el dijous en Pol veu com son pare el ve a cercar a l’escola, perquè sa mare treballa el dijous a l’horabaixa. I cada dia que son pare el recull, el ritual sempre és el mateix. En Pol surt corrents cap a son pare, una bona aferrada de coll i la pregunta pertinent:
—On és la mama?
—La mama és a la feina. Ja saps que el dijous la mama fa feina a l’horabaixa.

Dijous passat, però, la mare den Pol s’havia demanat festa i, per tant, a l’hora de recollir-lo de l’escola, en Pol va veure que compareixien tots dos. Com sempre, va sortir corrents i va anar com un coet cap al papa i la mama. Es va aferrar del coll del pare i després va passar al de la mare. Petonets, besadetes i abraçades.

Després de la salutació inicial, va agafar la cara de la mama entre les dues mans, la va girar cap a ell i li va demanar:
—Què fas tu aquí, avui?

Després n’hi ha que diuen que els infants petits no s’adonen de res i no saben ni el dia en què es troben.