Avui ens ha contat un conte

Per primera vegada, en Pol ha agafat un conte dels que li llegim habitualment i ens l’ha contat a nosaltres, o se l’ha contat a ell mateix. El fet és que l’ha «llegit» més detingudament que quan l’hi llegim nosaltres, ja que sempre ens gira les pàgines de tres en tres per arribar abans al final. Ell en canvi, a passat les pàgines una a una i ens ho ha contat tot fil per randa.

Pla de conteció del pipí

Més o menys fa una setmana que en Pol es passeja per casa gairebé sempre amb el cul a l’aire. Després de la fase inicial en què quan deia «pipi» era un venga-a-córrer per arribar a l’orinal. Ara ja ho podem començar a fer amb més calma: no fa falta córrer perquè és capaç d’aguantar el pipí.
Ja ha començat a fer sortides al món exterior sense protecció extra. Un horabaixa vàrem anar al parc i fins i tot va «regar» un arbre i ahir vàrem fer la primera sortida important sense bolquer. Vàrem anar fins a Sabadell per veure uns amics i no hi va haver cap «accident». Bé, sí, se li varen escapar unes gotetes un moment que era amb sa mare al balcó, però es va poder aguantar la resta i fer-lo al wàter. En tornar, a més a més, vàrem sentir la frase maleïda quan vas en cotxe: «Pipi». Ens vàrem girar tots dos alhora demanant-li si es podia aguantar, si ja l’havia fet... Ell, senzillament va dir: «Vale». Com que érem a l’autopista no podíem aturar immediatament. Al cap d’uns minuts vàrem poder sortir de l’autopista i vàrem comprovar que no havia fet pipí i va poder fer un riu al costat del cotxe.

Una mica i prou

De vegades, la demanda de pit per part d’en Pol és una mica abusiva. Aleshores es produeix un diàleg com el següent:
—Ma!
—És que ja n’has fet molt...
—Ma!
—És que ja em fa mal.
—Ma!
—Va, però una mica i prou.
Evidentment, ell se surt amb la seva i torna a fer una miqueta de pit. Això sí, quan la mare li diu que li fa mal, normalment ho deixa estar tot dient «Vale» o bé «Ja està».
La nostra sorpresa va ser majúscula quan fa uns dies, en produir-se un diàleg semblant al de més amunt, en comptes de fer la rèplica simple del «Ma», en Pol va deixa anar un vehement «Prou i prou».
Ara ja ho té ben après, i quan la mare li diu que no perquè ja n’ha fet molt, contesta: «Mica i prou, mica i prou».

Adquirint habilitats

En deixem constància. Fa dos dies que en Pol va per casa sense bolquer i ens demana per fer pipi i caca (amb algunes excepcions, relliscada inclosa si trepitja el pipi...).
Avui per primera vegada l’hem sentit cantar una cançó, no els seus laments habituals sinó el Sol solet!!! El nostre nen es fa Grrrran.