De rebaixes

La mare té feines diverses i el pare i en Pol volten per Gràcia. Per sort la calor és suportable. En Pol va ben còmode a becoll de son pare. El pare va trescant quan veu una fàbrica de roba. Cartells de botiga i de rebaixes atreuen les passes del pare.

—On anem?
—Mira, entrarem aquí per veure si trobam res per comprar.
—D’acord.

Pujam unes escales i ens dirigim cap a la botiga. En entrar-hi començam a voltar per devora dels penjadors plens de vestits d’americana, calçons de pinces, camises de ratlles amb coll i punys ben planxats... I, de cop, en Pol, que ho contempla tot des de la seva posició privilegiada, sentencia:

—Això, això és per a avis... per a avis i iaies... no és per a papes i mames.

Els peus del pare s’encaminen ràpidament per retrobar els carrers de Gràcia.

No sou amics

Horabaixa de platja. Garraf. Una mica d’oratge. La família Albons Moreno deixa totes les coses a l’arena. S’estèn una tovallola i un pareo. El papa i la mama s’estiren. En Pol buida la bossa amb tots els estris necessaris per remenar l’arena. Un moment determinat en Pol es gira i mira els pares. Els enxampa en actitud afectuosa. La mama descansant el cap damunt del papa. El papa acaronant la mama. Els assenyala i diu enèrgicament:
—No sou amics: no sus casaré!

Vehicles

Pol: Mira, una grua.
Pare: Sí, moltes, n’hi ha.
Pol: Però no es mouen, jo vull que es moguin. Va, puja a la grua perquè es mogui.
Pare: Jo, no puc.
Pol: Per què.
Pare: Perquè no sé conduir grues.
Pol: Nooo? I camions?
Pare: Tampoc. Jo només sé conduir cotxes i motos.
Pol: La mama jo crec que sap conduir camions.
Pare: Si? De veritat? I, tu, que saps conduir cotxes?
Pol: No.
Pare: I motos?
Pol: Tampoc.
Pare: Però en tens una, tu, de moto.
Pol: Sí. Però no va sola.
[El pare fa un silenci respectuós: cap argument per rebatre.]