En Pol amb els quatre anys d'experiència que ja arrossega ha arribat a un nivell de coneixement superior. Tant és això que cada vegada que li fan cap comentari contesta, simplement «Ja ho sé», amb un el to d’aquell que torna a sentir allò que li han repetit tantes vegades.
Encara que la padrina li digui:
—Saps, Pol, quan era petita a aquesta flor li dèiem pipiripiu.
La resposta den Pol no pot ser cap altra:
—Ja ho sé.
15 de juny 2009
08 de juny 2009
Dos xiclets a la boca
El pare den Pol avui ha rebut una lliçó d’experiència. En Pol mira son pare, que menja xiclet. Li demana que faci un globus. El pare li diu an Pol que no sap si se’n sortirà, perquè el xiclet és molt petit i ell no en té gaire traça.
Al cap d’una estona en Pol també menja xiclet. S’acosta al pare i li diu:
—Amb dos xiclets a la boca és més fàcil. Si menges un altre xiclet, el xiclet de la boca es fa més gros i és més millor per fer globus.
El pare den Pol se’l mira ben encantat perquè en Pol li acaba de donar la primera lliçó generada des de la seva experiència.
Al cap d’una estona en Pol també menja xiclet. S’acosta al pare i li diu:
—Amb dos xiclets a la boca és més fàcil. Si menges un altre xiclet, el xiclet de la boca es fa més gros i és més millor per fer globus.
El pare den Pol se’l mira ben encantat perquè en Pol li acaba de donar la primera lliçó generada des de la seva experiència.
17 de maig 2009
Avui és demà?
Sense saber-ho, en Pol ha fet de son pare el pare més feliç del món. Senzillament fent una pregunta innocent. Una pregunta que son pare també solia formular més de trenta anys enrere:
—Avui és demà?
[La resposta de la padrina: sí, avui és demà d'ahir.]
—Avui és demà?
[La resposta de la padrina: sí, avui és demà d'ahir.]
12 de maig 2009
En bicicleta
En Pol des de l’aniversari té bicicleta nova. Nova i grossa. I amb rodetes. I casc. Volta per Molins amb prudència. Per la vorera o, bàsicament, pel passeig del Terraplè. S’atura davant dels passos de vianants i espera que els seus pares li diguin si ve cap cotxe i si pot passar.
Un dia, fan la volta més grossa i arriben fins al carrer Major, a la part del carrer Major que és per a vianants. Aquest dia el pare den Pol també va en bicicleta. El carrer Major és força ple de gent. Van molt a poc a poc, a velocitat de vianant. Per no molestar els vianants el pare den Pol li diu que es posi davant seu. En aquell moment davant del pare hi ha una àvia caminant al seu ritme tranquil. Havent escoltat el que li ha dit el pare, en Pol mira l’espai on s’hauria de posar, gira la mirada cap al pare i demana:
―I ara què faig amb la iaia?
[Sí, no la podem desintegrar.]
Un dia, fan la volta més grossa i arriben fins al carrer Major, a la part del carrer Major que és per a vianants. Aquest dia el pare den Pol també va en bicicleta. El carrer Major és força ple de gent. Van molt a poc a poc, a velocitat de vianant. Per no molestar els vianants el pare den Pol li diu que es posi davant seu. En aquell moment davant del pare hi ha una àvia caminant al seu ritme tranquil. Havent escoltat el que li ha dit el pare, en Pol mira l’espai on s’hauria de posar, gira la mirada cap al pare i demana:
―I ara què faig amb la iaia?
[Sí, no la podem desintegrar.]
28 d’abril 2009
Sense voler, no
En Pol relata el seu dia a l’escola. Entre altres coses, un company l’ha tirat a terra. Dues vegades! remarca. I s’ha fet mal. Perquè aquell noi estava emputxant tothom. I a ell l’ha tirat dues vegades. Així ho relata.
I sentencia:
—I no ho ha fet sense voler, no, ho ha fet amb voler!
I sentencia:
—I no ho ha fet sense voler, no, ho ha fet amb voler!
Els tests s’assemblen a les olles
[Són les vuit del matí. Dimarts]
—Va, Pol, que ja és hora d’aixecar-se.
—És que no puc.
—Va, que hem d’anar a escola.
—És que em costa, com a vosaltres.
[Doncs, això, els tests s’assemblen a les olles.]
—Va, Pol, que ja és hora d’aixecar-se.
—És que no puc.
—Va, que hem d’anar a escola.
—És que em costa, com a vosaltres.
[Doncs, això, els tests s’assemblen a les olles.]
25 de març 2009
L’altre dia
En Pol i son pare van cap a escola. En Pol en passar pel costat del lloc on va caure l’altre dia, li ho conta al pare, perquè no hi era:
—L’altre dia, quan vaig sortir de l’escola, amb aquestes pinyes vaig rabadalar i vaig caure. És que vaig trepitjar les pinyes i vaig rolololar i em vaig fer pupa.
I en Pol mostra l’esparadrap de colors per demostrar que el relat és vera.
—L’altre dia, quan vaig sortir de l’escola, amb aquestes pinyes vaig rabadalar i vaig caure. És que vaig trepitjar les pinyes i vaig rolololar i em vaig fer pupa.
I en Pol mostra l’esparadrap de colors per demostrar que el relat és vera.
18 de març 2009
Fem un tracte
—Mama, fem un tracte: posa’m el termòtreme; si no tinc febre, sortim; si tinc febre ens quedem a casa.
[Sí. Un altre pic amb febre.]
[Sí. Un altre pic amb febre.]
06 de març 2009
Ja hi tornam a ser
En Pol torna a estar fotut: cagondena d’hivern! Tossina i febre. I cada dos per tres li hem de comprovar la febre amb el termòtreme.
[Mira que és mal de dir.]
[Mira que és mal de dir.]
02 de març 2009
25 de febrer 2009
El pensament i la paraula
En Pol i sos pares sopen. En Pol parla mentre sopa. Parla tant que s’allarga molt el lapse entre mos i mos. Sa mare, de tant en tant, punxa una mica de lletuga i l’ofereix estàtica davant de la boca den Pol. En Pol continua enraonant. La mare aguanta la forqueta davant den Pol. En Pol no l’agafa i continua xerrant. La lletuga no desisteix. En Pol no l’agafa. Al final, en Pol fa una pausa. Mira la lletuga. Mira la mare. I, aixecant els palmells cap amunt, diu:
—És que... estava pensant amb la boca.
[I com vols que mengi, mama!]
—És que... estava pensant amb la boca.
[I com vols que mengi, mama!]
23 de febrer 2009
Pirata
En Pol es va disfressar divendres passat, de pirata. Per què? Perquè era Carmentoltes, o Carmestoltes o fins i tot Carmestortes.
16 de febrer 2009
No, la mare no pesca gaire, no
[A la tele anuncien un 30 minuts que tracta sobre els maldecaps dels metges de família i la saturació de pacients. En Pol seu al sofà al costat de la mare. Acaba l’anunci i en Pol es gira cap a la mare.]
—Mama tú també tens «pescants» al teu treball?
—Sí, Pol, també tinc pacients.
—Mama tú també tens «pescants» al teu treball?
—Sí, Pol, també tinc pacients.
06 de febrer 2009
Malaltia, tele i roncs
En Pol, tot i la tos i el malestar, s’ha aixecat content. El pare i la mare parlen per telèfon i la veu den Pol s’escola pel fons: canta. Al cap d’una estona s’acosta a la mare i, després de jugar una estona —un hipopòtam prova de menjar-se sa mare i en Pol la defensa— i saludar el pare, deixa anar una petició: «Vull veure tele».
Al cap d’una estona en Pol mira les tres bessones. En una escena, hi ha un mostre que dorm. Ronca. En Pol mira sa mare i diu:
—Què fa aquest monstre? Ronca? Com el meu papa?
[Genial]
Al cap d’una estona en Pol mira les tres bessones. En una escena, hi ha un mostre que dorm. Ronca. En Pol mira sa mare i diu:
—Què fa aquest monstre? Ronca? Com el meu papa?
[Genial]
05 de febrer 2009
Fotudet
En Pol està ben fotudet, amb bronquitis i otitis. I com que els tests s’assemblen a les olles, per a la qüestió de la febre ha decidit assemblar-se a l’olla pare i és febrós.
En Pol està ben aixafat, té febre (fregant els quaranta), és al sofà, estirat. Son pare el mira:
—Pol, vols dormir?
—No, només vull descansar.
I tanca els ulls. I descansa.
En Pol està ben aixafat, té febre (fregant els quaranta), és al sofà, estirat. Son pare el mira:
—Pol, vols dormir?
—No, només vull descansar.
I tanca els ulls. I descansa.
14 de gener 2009
Possibilisme
El sol ha tornat a treure el cap i en sortir de l’escola encara hi és. En Pol, juntament amb unes quantes companyes de classe, enfila el camí cap al parc: s’han d’aprofitar els moments sense pluja.
En un moment determinat, en coincideixen quatre prop dels engronsadors. En comptes de barallar-se per veure qui hi puja i qui no, una decideix que engronsa una de les companyes. En Pol, que ha cedit el seu engronsador a una altra companya decideix que també l’engronsa.
Al cap d’un moment, es comença a sentir la frase maleïda que pronuncia sempre l’usuari de l’engronsador: «Més fort». En Pol s’hi esforça, però l’ocupant de l’engronsador continua cridant «Més fort, més fort».
En Pol deixa d’engronsar es posa al costat de l’engronsador, mira la seva companya exigent i proclama: «Puc lo que puc!». Tot seguit torna a la feina.
«Més fort!»
En un moment determinat, en coincideixen quatre prop dels engronsadors. En comptes de barallar-se per veure qui hi puja i qui no, una decideix que engronsa una de les companyes. En Pol, que ha cedit el seu engronsador a una altra companya decideix que també l’engronsa.
Al cap d’un moment, es comença a sentir la frase maleïda que pronuncia sempre l’usuari de l’engronsador: «Més fort». En Pol s’hi esforça, però l’ocupant de l’engronsador continua cridant «Més fort, més fort».
En Pol deixa d’engronsar es posa al costat de l’engronsador, mira la seva companya exigent i proclama: «Puc lo que puc!». Tot seguit torna a la feina.
«Més fort!»
12 de gener 2009
Regal
Avui, en Pol i son pare li han regalat a la mare una posta de sol sobre la mar pel seu trenta-cinquè aniversari.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
