17 de maig 2009

Avui és demà?

Sense saber-ho, en Pol ha fet de son pare el pare més feliç del món. Senzillament fent una pregunta innocent. Una pregunta que son pare també solia formular més de trenta anys enrere:

—Avui és demà?

[La resposta de la padrina: sí, avui és demà d'ahir.]

12 de maig 2009

En bicicleta

En Pol des de l’aniversari té bicicleta nova. Nova i grossa. I amb rodetes. I casc. Volta per Molins amb prudència. Per la vorera o, bàsicament, pel passeig del Terraplè. S’atura davant dels passos de vianants i espera que els seus pares li diguin si ve cap cotxe i si pot passar.

Un dia, fan la volta més grossa i arriben fins al carrer Major, a la part del carrer Major que és per a vianants. Aquest dia el pare den Pol també va en bicicleta. El carrer Major és força ple de gent. Van molt a poc a poc, a velocitat de vianant. Per no molestar els vianants el pare den Pol li diu que es posi davant seu. En aquell moment davant del pare hi ha una àvia caminant al seu ritme tranquil. Havent escoltat el que li ha dit el pare, en Pol mira l’espai on s’hauria de posar, gira la mirada cap al pare i demana:

―I ara què faig amb la iaia?

[Sí, no la podem desintegrar.]