Pla de conteció del pipí

Més o menys fa una setmana que en Pol es passeja per casa gairebé sempre amb el cul a l’aire. Després de la fase inicial en què quan deia «pipi» era un venga-a-córrer per arribar a l’orinal. Ara ja ho podem començar a fer amb més calma: no fa falta córrer perquè és capaç d’aguantar el pipí.
Ja ha començat a fer sortides al món exterior sense protecció extra. Un horabaixa vàrem anar al parc i fins i tot va «regar» un arbre i ahir vàrem fer la primera sortida important sense bolquer. Vàrem anar fins a Sabadell per veure uns amics i no hi va haver cap «accident». Bé, sí, se li varen escapar unes gotetes un moment que era amb sa mare al balcó, però es va poder aguantar la resta i fer-lo al wàter. En tornar, a més a més, vàrem sentir la frase maleïda quan vas en cotxe: «Pipi». Ens vàrem girar tots dos alhora demanant-li si es podia aguantar, si ja l’havia fet... Ell, senzillament va dir: «Vale». Com que érem a l’autopista no podíem aturar immediatament. Al cap d’uns minuts vàrem poder sortir de l’autopista i vàrem comprovar que no havia fet pipí i va poder fer un riu al costat del cotxe.