De rebaixes

La mare té feines diverses i el pare i en Pol volten per Gràcia. Per sort la calor és suportable. En Pol va ben còmode a becoll de son pare. El pare va trescant quan veu una fàbrica de roba. Cartells de botiga i de rebaixes atreuen les passes del pare.

—On anem?
—Mira, entrarem aquí per veure si trobam res per comprar.
—D’acord.

Pujam unes escales i ens dirigim cap a la botiga. En entrar-hi començam a voltar per devora dels penjadors plens de vestits d’americana, calçons de pinces, camises de ratlles amb coll i punys ben planxats... I, de cop, en Pol, que ho contempla tot des de la seva posició privilegiada, sentencia:

—Això, això és per a avis... per a avis i iaies... no és per a papes i mames.

Els peus del pare s’encaminen ràpidament per retrobar els carrers de Gràcia.

No sou amics

Horabaixa de platja. Garraf. Una mica d’oratge. La família Albons Moreno deixa totes les coses a l’arena. S’estèn una tovallola i un pareo. El papa i la mama s’estiren. En Pol buida la bossa amb tots els estris necessaris per remenar l’arena. Un moment determinat en Pol es gira i mira els pares. Els enxampa en actitud afectuosa. La mama descansant el cap damunt del papa. El papa acaronant la mama. Els assenyala i diu enèrgicament:
—No sou amics: no sus casaré!

Vehicles

Pol: Mira, una grua.
Pare: Sí, moltes, n’hi ha.
Pol: Però no es mouen, jo vull que es moguin. Va, puja a la grua perquè es mogui.
Pare: Jo, no puc.
Pol: Per què.
Pare: Perquè no sé conduir grues.
Pol: Nooo? I camions?
Pare: Tampoc. Jo només sé conduir cotxes i motos.
Pol: La mama jo crec que sap conduir camions.
Pare: Si? De veritat? I, tu, que saps conduir cotxes?
Pol: No.
Pare: I motos?
Pol: Tampoc.
Pare: Però en tens una, tu, de moto.
Pol: Sí. Però no va sola.
[El pare fa un silenci respectuós: cap argument per rebatre.]

I que després diguin que no saben res

Habitualment el dijous en Pol veu com son pare el ve a cercar a l’escola, perquè sa mare treballa el dijous a l’horabaixa. I cada dia que son pare el recull, el ritual sempre és el mateix. En Pol surt corrents cap a son pare, una bona aferrada de coll i la pregunta pertinent:
—On és la mama?
—La mama és a la feina. Ja saps que el dijous la mama fa feina a l’horabaixa.

Dijous passat, però, la mare den Pol s’havia demanat festa i, per tant, a l’hora de recollir-lo de l’escola, en Pol va veure que compareixien tots dos. Com sempre, va sortir corrents i va anar com un coet cap al papa i la mama. Es va aferrar del coll del pare i després va passar al de la mare. Petonets, besadetes i abraçades.

Després de la salutació inicial, va agafar la cara de la mama entre les dues mans, la va girar cap a ell i li va demanar:
—Què fas tu aquí, avui?

Després n’hi ha que diuen que els infants petits no s’adonen de res i no saben ni el dia en què es troben.

23a Caminada de Molins de Rei

Avui en Pol ha fet una bona passejada pel bosc.

Mostra un mapa més gran>

I ja n’ha fet tres!

I en Pol diu...

Quan en fa alguna de grossa o de no tan grossa, en Pol mira son pare i sa mare i diu:
—No passa res, no passa res.