L’altre dia

En Pol i son pare van cap a escola. En Pol en passar pel costat del lloc on va caure l’altre dia, li ho conta al pare, perquè no hi era:
—L’altre dia, quan vaig sortir de l’escola, amb aquestes pinyes vaig rabadalar i vaig caure. És que vaig trepitjar les pinyes i vaig rolololar i em vaig fer pupa.

I en Pol mostra l’esparadrap de colors per demostrar que el relat és vera.

Fem un tracte

—Mama, fem un tracte: posa’m el termòtreme; si no tinc febre, sortim; si tinc febre ens quedem a casa.

[Sí. Un altre pic amb febre.]

Ja hi tornam a ser

En Pol torna a estar fotut: cagondena d’hivern! Tossina i febre. I cada dos per tres li hem de comprovar la febre amb el termòtreme.

[Mira que és mal de dir.]

Neurofisiologia de primer nivell

―Mama, com s’ho fan les pupes per a fer mal?

El pensament i la paraula

En Pol i sos pares sopen. En Pol parla mentre sopa. Parla tant que s’allarga molt el lapse entre mos i mos. Sa mare, de tant en tant, punxa una mica de lletuga i l’ofereix estàtica davant de la boca den Pol. En Pol continua enraonant. La mare aguanta la forqueta davant den Pol. En Pol no l’agafa i continua xerrant. La lletuga no desisteix. En Pol no l’agafa. Al final, en Pol fa una pausa. Mira la lletuga. Mira la mare. I, aixecant els palmells cap amunt, diu:

—És que... estava pensant amb la boca.

[I com vols que mengi, mama!]

Pirata

En Pol es va disfressar divendres passat, de pirata. Per què? Perquè era Carmentoltes, o Carmestoltes o fins i tot Carmestortes.

No, la mare no pesca gaire, no

[A la tele anuncien un 30 minuts que tracta sobre els maldecaps dels metges de família i la saturació de pacients. En Pol seu al sofà al costat de la mare. Acaba l’anunci i en Pol es gira cap a la mare.]
—Mama tú també tens «pescants» al teu treball?
—Sí, Pol, també tinc pacients.