La mare té feines diverses i el pare i en Pol volten per Gràcia. Per sort la calor és suportable. En Pol va ben còmode a becoll de son pare. El pare va trescant quan veu una fàbrica de roba. Cartells de botiga i de rebaixes atreuen les passes del pare.
—On anem?
—Mira, entrarem aquí per veure si trobam res per comprar.
—D’acord.
Pujam unes escales i ens dirigim cap a la botiga. En entrar-hi començam a voltar per devora dels penjadors plens de vestits d’americana, calçons de pinces, camises de ratlles amb coll i punys ben planxats... I, de cop, en Pol, que ho contempla tot des de la seva posició privilegiada, sentencia:
—Això, això és per a avis... per a avis i iaies... no és per a papes i mames.
Els peus del pare s’encaminen ràpidament per retrobar els carrers de Gràcia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
3 comentaris:
ay! Quines ganes que ens fa ja tenir en Pol per aquí!!
Que n'estpà d'espabilat!
Bé! Ja falta només una setmaneta!! Quina Il·lusió!!
Pol, Rocio i Xavier... Tres besades ben fortes.
Margalida
Donçs sí que fas bé en correr... Açí l'eterna adolescent rient molt amb el blog, senser, d'en Pol. Ha estat un plaer tornar a recordar com passen els anys, uff!!!. Sembla mentida que encara no l'havia llegit com cal.
Us estimo molt
La tieta Marta des de Castellò
pd: Xavier perdona per les faltes però almenys ho intento...
Hola Tietes moltes gràcies pels comentaris, fa molta ilu saber que algú des de l'altre costat te interès pel Pol.
Petonets
Marga fins demà-passat
Publica un comentari a l'entrada