En Pol menja un entrepà. L’entrepà, de pernil dolç, l’hi ha fet la mare amb una barra de pa gallec. El pa és flonjo i la crosta, a bocins, està ben enfarinada.
En Pol mossega l’entrepà, mira el pare, mira el pa, mastega, torna a mirar el pare i, assenyalant un bocí de crosta ben enfarinat diu:
—Mira, papa, gairebé s’ha fet ensaïmada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada