Bravo, foc!!!

Festes de Gràcia, carrers engalanats i gent fent gresca i xerinola. Arribem a la plaça de Rius i Taulet i, oh!, sorpresa, hi trobem un drac, ens adonem que estan fent un refregit de festes populars: pilars, ball de bastons, gegants i gegantons, etc. I arriben els espectacles de foc, trabucaires, dracs i diables. En Pol, pujat a bescoll damunt son pare, en veure com s’encén la primera bengala ja exclama: «Drac, foc, foc».

El drac surt a ballar i llavors sona el primer petard, i després un altre, i un altre. Amb cada esclat en Pol tremola, i quan en sonen uns quants seguits son pare dubta si l’ha de fer baixar perquè està massa espantat. Però sona la traca final. En Pol fa una bona sacsejada. La gent comença a aplaudir. I en Pol comença a aplaudir també, i a cridar: «Bravo, bravo, bravo». Crida i fa mamballetes amb tanta emoció que la gent del voltant no pot deixar de mirar-lo i somriure.

Després, l’espectacle continua amb els trabucaires, i cada tro va seguit de més «Bravo, bravo, bravo».

I arriben els diables, i aquí la traca final el supera. Ben espantat pels petards la mare el fa baixar i l’abraça. Però gairebé no s’ha apagat del tot el darrer tro que en Pol ja es torna a alçar i vinga mamballetes i vinga cridar «Bravo, bravo, bravo» amb tota l’emoció del món.