Tres moments d’agost a Mallorca

1. [Al menjador de ca la padrina, a Palma. És hora de parar taula. La mare d’en Pol comença a posar-hi coses. En Pol juga; va d'aquí cap allà. La mare es gira de cop i en Pol, que passa darrere seu, travela amb un peu. En Pol, que va ben accelerat, cau i queda estirat a terra. Es posa a plorar. La mare s’ajup i l’agafa.]
   MARE: T’has fet mal?
   POL [Plorant]: Tíiiiii.
   MARE: I on t’has fet mal?
   POL [Amb vehemència i una mica sorprès per la pregunta de resposta evident]: En terra!


2. [A la terrassa d’un restaurant de la Colònia de Sant Pere. En Pol, els seus pares, la tia Margalida i l’oncle Tolo esperen que els venguin a demanar què volen per dinar. En Pol es gira a la cadira, i comença a mirar a banda i banda.]
   POL: Peddó, peddó, peddó...
   PARE [Mirant la mare, estranyat]: Està demanant perdó?
   MARE [Mirant en Pol]: Pol, per què demanes perdó?
   [En Pol continua demanant perdó mentre els ulls segueixen els cambrers. Aleshores els pares són conscients que en Pol no està demanant perdó a ningú; senzillament, està intentant cridar un cambrer, com quan el pare o la mare en qualsevol terrassa de bar aixequen el braç i miren el cambrer tot dient «Perdona, perdona».]
   
   2.b [Uns quants dies més tard, en una terrassa de la Llonja. Gairebé no s’han assegut tots a la cadira que en Pol mira un cambrer i fa la seva primera comanda.]
   POL: Peddó, patxú.
   [Acaba de demanar el seu primer xupaxups; però per desgràcia per a ell el cambrer o no l’ha sentit o no l’ha entès.]
   
   
3. [En Pol, els pares i en Miquel passegen pel Born. En Pol, que va tot esverat, jugant i rient comença a escopir a en Miquel —quan l’eufòria el sobrepassa li pega per aquí.]
   MARE: Pol, no escupis.
   [En Pol hi torna.]
   MARE [Plantant-se tota seriosa i enfadada davant en Pol]: Pol, a veure, què t’haig de dir jo?
   POL [Fent-se copets amb la mà plana als llavis]: Prou, prou, prou, prou...