Ai, la memòria

—Qui és?
—La Noèlia.
—Que hi jugues, a l’escola.
—Sí, i amb el Martí.
—I amb qui més?
—Amb el Ricard. I el Lisandro.
—I amb en Guillem)
—Sí, bé no, perquè està malalt.
—Ah, avui està malalt. Vaja. I amb qui més jugues.
—Doncs, doncs. no ho sé. És que no tinc memòria, papa, no tinc memòria.
[Doncs si que estam ben arreglats!]