Per l’escala

Una de les coses que va heretar el pare den Pol del seu pare és el costum de baixar sempre per l’escala en lloc de fer servir l’ascensor. En Pol sembla que vol començar a seguir els passos del pare i, cada vegada més, decideix que vol baixar per l’escala.

L’altre dia, en Pol i el pare varen sortir de casa, i de dret se’n va anar cap a l’escala en comptes d’aturar-se davant l’ascensor: «Per l’escala». El pare ben content li passa pel costat, baixa dos escalons i es gira per mirar enrere com en Pol comença a baixar. El pare li ofereix la mà per si vol més suport. No la vol. De fet, comença a baixar els primers escalons sense acostar-se al passamà. Alça la mirada cap al pare, somriu i diu:
—Mira, papa, sense agafar-me: com els senyors...

[Realment, tot un milhomes.]