En Pol i sa mare són al sofà després d’un dels àpats importants del dia. En aquest moment de relaxació, quan comença a veure que el xubec l’envaeix, en Pol es gira cap a la mare i li diu: «Mama, pete Nono». És a dir, «Mama, on és la pipa i en Nono». [Incís. Si ho coneixeu en Nono, és un hipopòtam de peluix de color rosa; company inseparable den Pol a l’hora de dormir.] A més a més, no només ho diu, sinó que fa la pregunta i alhora empeny la mare com dient-li que ja es pot aixecar per anar-ho a cercar tot plegat. Ella li diu que hi vagi ell a cercar-ho. Com que cap dels dos culs no té intenció d’aixecar-se del sofà per anar a cercar la pipa i en Nono, es passa a la solució següent: «Papa, pete Nono».
Però el papa no dóna cap resposta. La mare recomana an Pol que ho digui més fort. I aleshores en Pol ho repeteix cridant: «Papa, pete Nono». Veient que el papa no entra al menjador amb en Nono en una mà i el xumet a l’altra, en Pol es gira cap a la mare i diu: «Papa no sent». [Ell també pensa que estic sord.]
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada