En Pol camina, ja ho sabem. Potser no camina tant com li agradaria a la majoria de gent, però ho fa de tant en tant.
En Pol camina, de tant en tant, i es cansa. Quan en té prou, de caminar, es planta davant del pare o de la mare, aixeca els braços en senyal de rendició total, posa cara de pena i diu: «Va... és que em canso».
En el cas de les escales, l’acció és la mateixa: plantada i obstrucció del cames-llargues, rendició, cara penosa. L’argument, però, és més contundent: «És que aquesta escala és molt dura».
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
1 comentari:
Eiiii gent!!!
Si nois, les escales són dures oi Pol??.... que li expliquin a "l'agüelo" després de diumenge passat a Besalú!! Quin dia més intens, i contra pronòstic, molt assolellat.....
Quin cavaller més intrèpid que tenim a la família.... amb espasa, escut i fins i tot un casc!!!! Ara no hi haurà cap drac que se’n pugui acostar!!!
Petons per tots tres....
Publica un comentari a l'entrada