A l’escola dels grans

En Pol avui s’ha estrenat a l’escola dels grans. Ell ja tenia molt clar que enguany no tornaria al Molí, que era la &laqup;meva escola que ja s’ha acabat». Sabia que aquest curs aniria a l’escola dels grans. Avui hi ha començat. Bé, de fet l’altre dia hi vàrem anar tots tres una estona per començar a familiaritzar-se amb l’aula i la mestra, na Patrícia. Avui, doncs, hi hem anat (aquesta vegada només en Pol i el pare) i ell s’hi ha quedat una estoneta (una hora i mitja) però sense el pare ni la mare: amb na Patrícia i la resta de nens del primer torn d’adaptació (la meitat de la classe).
Quan han arribat a la classe, ja n’hi havia dos que ploraven. En Pol, però, no n'ha fet gaire cas. Hem saludat na Patrícia, hem desat un petit àlbum de fotos a la capsa dels tresors den Pol, i ben aviat ja s’ha assegut a jugar amb un trencaclosques. El pare li ha dit adéu, en Pol li ha fet una besada i el pare ha sortit de l’aula.
Una hora i mitja més tard, el pare ha anat a recollir en Pol. Ha hagut d’esperar una estona perquè hi havia un petit embús de «recol·lectors» a la porta. Quan ha aconseguit entrar, en Pol la vist ben aviat i s’hi ha acostat amb els braços oberts per fer-li una aferrada pel coll. Quan el pare l’ha alçat, abans de dir res més, en Pol ho ha deixat ben clar: «No he plorat».
El pare ja n’estava segur que seria així.