18 de setembre 2008

[Memòria de la nostra petita hecatombe I]

En Pol ja torna a dormir a la seva habitació. En Pol ha deixat el llit del pare i de la mare. I el pare i la mare, també l’han deixat.

En Pol ha consentit a deixar dormir el pare i la mare a la seva habitació, Tot i que quan li ho vam comunicar —que durant un temps hauríem de dormir tots a la seva habitació— ens va dir, claramemt: «No sus deixaré dormir a la meva habitació».

Al final ens hi deixa dormir, per sort, perquè des de dilluns l’habitació de la mare i del pare sembla un decorat de guerra.

Com sempre passa en aquests casos, he cercat memòria fotogràfica de com era l’habitació abans de començar les obres i, sobretot, el lavabo. Però, com es pot suposar, no n’hi ha gaires.

Aquí en pos tres per deixar constància de la fesomia inicial de la zona afectada. [La del lavabo és molt dolenta perquè és una captura d’un vídeo accidental fet amb la càmera de fotos.]